El Somriure Interior

El Somriure Interior -SI- és una tècnica d’origen taoista, ideal si s’experimenta algun tipus de molèstia física o emocional (angoixa, ansietat, estrès, etc.) que ens ajudarà a transformar aquesta energia que ens condiciona negativament, amb el propòsit de sentir més i millor vitalitat.

Bàsicament el procediment consisteix a tancar els ulls, respirar profundament i recordar alguna cosa que ens fa sentir feliç, en calma o fins i tot, una situació que ens causi gràcia. Centrar-se en aquest sentiment de “bon rotllo” i, seguidament amb l’atenció posada en aquesta SI dirigir-la progressivament a cadascun dels òrgans del cos.
Es comença pels ulls, el nas i la boca, després es passa al cap, al coll i el clatell, a les extremitats superiors, al tòrax i a l’abdomen, després als genitals i d’allí als malucs, cuixes, cames i finalment els peus i els seus dits. Seguidament ingressem a l’interior del cos i ens dirigim al cervell, després a la gola, d’allí als pulmons, el cor, baixant als òrgans de l’abdomen (fetge, pàncrees, estómac, melsa, intestins, vesícula biliar, ronyons, bufeta i òrgans genitals interns). No és necessari atendre a la perfecció l’anatomia, solament hem de visualitzar l’òrgan i projectar aquesta SI. Contra més inquiets o alterada es trobi una zona, major ha de ser l’obstinació a posar-li la millor SI possible. Sense oblidar que, el somriure guaridor no és el forçat, sinó el genuí i honest.
Sabrem que la tècnica funciona quan percebem alguna sensació (formigueig, vibració, calor, etc.) diferent a l’àrea en la qual ens vam centrar ja que la SI, com a art taoista, es basa en el concepte del Qi (pronunciat Txí en mandarí estàndard). Un principi actiu que forma part de tot ésser viu i que es podria traduir com a essència, alè o flux vital d’energia fluint en cicles alterns d’energia positiva i negativa.
L’objectiu ideal és fer que aquesta energia circuli sense entrebancs, a través dels diversos meridians -canals energètics- que recorren el nostre cos amb el propòsit d’ajustar, mantenir i millorar la vitalitat i la salut, així com l’equilibri emocional i espiritual. Ja que, quan el Qi es bloqueja, excedeix o afebleix, ens desequilibrem i la nostra salut -física i mental- es deteriora.
De fet, aplicant la tècnica de la SI no farem res més que projectar aquesta energia tonificant a diferents parts del cos per donar-li massatge, ja que els òrgans interns responen a les nostres emocions. Així quan la ira, la tristesa i la por apareixen i persisteixen en les nostres vides poden arribar a bloquejar l’adequat fluir de l’energia, afectant la salut dels òrgans i de jo en general.
En canvi, quan somriem el cervell adquireix la sensació de satisfacció i emet vibracions positives en tot el cos. S’alliberen neurotransmissors com la dopamina i la serotonina, que ens ajuden a relaxar el cos, baixar la pressió arterial en actuar com un antidepressiu. Tampoc podem oblidar que el somriure augmentarà l’activitat de la glàndula tiroides, alleujant l’estrès, la qual cosa ens permetrà viure més i millor. De fet, quan brolla en nosaltres un somriure genuí una sensació de benestar i relaxació envaeix tot el nostre organisme. Tot un somriure que ens protegeix.

T’engresques a practicar-lo?Pd: El Taoisme és una antiga concepció molt àmplia i poc homogènia. No un sistema de creences si no més aviat una forma de viure i d’entendre el món, allunyat dels dogmes i que va originar nombroses tendències. Un moviment recollit en el Tao Te Ching, text datat aproximadament entre els segles  III i IV i assignat, no sense controvèrsia, a Lao Tse.
Per aquest autor, el Tao és un concepte esmunyedís ja que “el Tao del que es pot parlar no és el Tao veritable, el nom que pot nomenar-ho no és el nom veritable”. A més, com a l’escola cosmològica del Yin i Yang i probablement també influït per l’I Ching, tot funciona a força d’oposats. Oposats que són complementaris, ja que una afirmació implica també la seva negació, per això preferir una opció en detriment de la seva contrària és no entendre com funciona el flux ininterromput de les coses i la Natura.
Altres conceptes centrals són: el buit, la no-acció (Wu Wei), l’experiència espontània, etc.